Hola a tod@s,

Adjunto la entrevista que realicé en RNE en Huesca en plena época de charlas y presentaciones que realicé por toda España.

También quiero adjuntar una entrevista que me realizaron dentro del espacio “cara a cara” por Víctor Colomer.

Está en catalán, pero fácilmente traducible por google translator:

http://www.google.com/translate?hl=en&sl=auto&tl=es&u=http%3A%2F%2Fcac.drac.com%2F%3Fp%3D1939&sandbox=1

Per fer el seu luxós llibre Aves rapaces ha coordinat els 23 millors científics espanyols del ram i 40 fotògrafs. Moltes de les fotografies i textos, a més, són d’ell que ha pagat l’edició de la seva butxaca.
Un llibre preciós.

Han estat quatre anys molt intensos.
Tants especialistes tenim a Espanya?
És el país del món amb més i millors «rapaceros». Ho confirma les seves publicacions a Nature i altres revistes científiques.
Per culpa de Félix Rodríguez de la Fuente?
Probablement. Tots erem nens quan Rodríguez de la Fuente presentava els seus documentals per la tele. Dos dels millors són els sabadellencs Santi Mañosa i Marc Gálvez.
És un directori de rapinyaires?
És molt més que això. Cada text és una informació inèdita. Per exemple aquest aquest aufrany de la portada…
Aquest què?
En castellà alimoche, en català aufrany. Per què té la cara més o menys groga? Doncs aquest llibre ho explica.

Què fa amb una pedra a la boca?
Trenca ous d’estruç per alimentar-se. És dels pocs animals que utilitzen eines. Una foto així no s’havia fet mai.
Qui l’ha fet?
Jo. L’aufrany va provant pedres diferents, calculant el pes i quan té l’adequada posa un peu damunt l’ou, apunta bé, la llença amb força i trenca l’ou.
Deu n’hi do.
És un comportament congènit que ja havia observat (sense fotos) Fèlix Rodríguez de la Fuente. Va aïllar un poll d’aufrany i quan el va alliberar de gran es va comportar exactament així, igual que els seus adults, sense haver-ho vist fer mai.
Què més ha descobert?
Això, (passa pàgines del llibre). Hi ha experts nòrdics que analitzen l’edat del trencalòs (quebrantahuesos) pels seu plomatge.
Vostè també ho ha fet?
Jo no, però José Antonio Sesé, d’Osca, ha estat fotografiant cada dia tots els trencalosos del Pirineu aragonès: vuitanta cada mes durant cinc anys. Mai es tornarà fer una cosa semblant.
Aquesta foto de voltors es sensacional.
Aquesta és meva. És un punt del Pirineu de Jaca. Cada dia hi tirava òssos de xai de matinada i al cinquè dia la vaig poder fer amb radiofreqüència.
Què vol dir?
Jo estava amagat a 300 metres i disparava la càmera a distància que estava a només 5 metres dels voltors. També hi ha barreres fotoelèctriques que disparen la càmera automàticament quan passa un animal pel davant.
I diu que tarda cinc dies en fer una foto?
O dos anys. A Esparraguera hi he anat, mínim, cent dies per aconseguir (la busca al llibre) aquesta foto de l’àliga cuabarrada. És la parella que tinc més a prop de casa.
Per què es tan difícil?
Perquè ha de venir quan tu l’esperes i a una hora determinada perquè el plomatge blanc no quedi cremat amb massa sol. Aquesta és de les 9 del matí de l’abril: l’hora bona. A les 11 ja no val.
És el gran friki dels «rapaceros» espanyols?
No. Hi ha gent molt pitjor que jo. A un naturalista el van haver de treure d’un «hide» (amagatall) al Pirineu a 15º sota zero perquè portava tres dies esperant una àliga daurada. Ja tenia signes de congelació i encara no volia marxar.
Obsessió paranoica?
Sí, és com una droga. Trobar una àliga tan a prop teu, motiva molt.
Quant de temps li dedica?
Tots els caps de setmana i totes les vacances.
Amb permís de la seva dona?
Molts cops m’acompanya amb la meva filla. La pobra té una paciència infinita.
Què li falta a la col·lecció?
L’arpella pàlida o aguilucho lagunero. Només hi ha tres parelles i jo segueixo la de La Sagarra, però per ara sense èxit.
Haurà de fer una segona part.
No ho sé. Ara estic fotografiant mamífers nocturns (genetes, guineus…) amb una tècnica nova molt complicada.
Explíqui-me-la?
Es que no l’entendrà. És fotografia de llarga exposició però en alta velocitat.
Efectivament, no ho entenc.

AUTOEDICIÓ

Les editorials li posaven unes condicions tan dures que va decidir editar-lo i distribuir-lo ell personalment i promoure’l online a Facebook i a la seva web, ellibrodelasrapces.es.
Ja li demanen d’Alemanya i Anglaterra i l’ha presentat personalment al Congreso Internacional de Fotografia de Naturaleza de Sevilla a més de Cáceres, Barcelona i Sabadell.

Espero que os sea de utilidad,

 

Marcos Lacasa

Leave a Comment

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.